Es poden comptar amb els dits d'una má les obres literáries catalanes medievals que, com ara el Llibre deies dones de Jaume Roig (1402 -1478), són capaces d'atraure l'interés del lector actual amb una forÇa tan abassegadora. Amb tot i aixó, l' Espill o Llibre dels consells, títols amb qué també es coneix aquesta obra narrativa escrita a la segona meitat del segle XV i editada nombroses vegades d'enÇá del segle XVI, fins ara resultava inaccessible al públic no especialitzat pel fet de ser escrita origináriament en vers i en un catalá no gens fácil, malgrat que l'autor hi faci servir un registre ben col·loquial -o potser precisament per aquest motiu. Amb una gran destresa i en forma autobiográfica, el Llibre de les dones narra l'atzarosa vida del protagonista des de la seva joventut, en qué la mare el treu de casa i es veu obligat a vagar i dur una vida aventurera per terres catalanes i per FranÇa, fins a la vellesa, vista sobretot a través dels diversos fracassos matrimonials (amb una donzella, amb una beata, amb una viuda i amb una monja). Considerada com un precedent de la novel·la picaresca castellana, pel seu realisme i el seu aire divertit i pintoresc, el Llibre de les dones constitueix, per una banda, un violent atac contra les dones, ple d'enginy i de vivesa, dintre de la més pura tradició misógina -a la manera del Corbaccio de Boccaccio i de l'Arcipreste de Talavera-, i, per l'altra, ofereix un auténtic fresc de la societat burgesa valenciana del segle XV. Introduïda i anotada amb rigor, aquesta acurada i fidel prosificació modernitzada del Llibre de les dones a cárrec de Jordi Tiñena posa per primera vegada a l'abast dels estudiants de segon ensenyament (BUP i FP) i del públic lector en general una de les obres més riques, divertides i representatives de la narrativa catalana del segle d'or. Amb aixó, i amb els fragments de l'original i una série de propostes de treball, no es pretén fer altra cosa que el que la majoria de llengües de cultura han fet des de
