Amb Granit, Carles Minuchin, tot adoptant la veu femenina quan parla la primera veu de la poesia, ha creat aquest cant de denúncia, de resistència, d'expressió del dolor, dels traus i de les ferides que tantes dones han patit i que encara pateixen, cant a la lluita per un altre món possible. Per aç. en el cant de Granit hi ha també el convenciment i l'esperança d'aquest futur en què siguin esborrades les fronteres que encara impedeixen la igualtat i, per tant, el gaudi d'una vida en plenitud per a totes les dones." (Del pròleg de Pere Gomila)
