Aquest llibre és el testimoniatge d'una profunda identificació amb els ideals d'una Catalunya sobirana i lliure. Per a Eduard Casas, aquests ideals no es poden deslligar de la consciència linguística, totalment irrenunciable: cal conèixer a fons l'instrument expressiu que van emprar Ausiàs March, Jacint Verdaguer i tants altres escriptors, la memòria dels quals no morirà mai. L'autor és, sens dubte, un bon poeta, amb una notable riquesa de lèxic i una gran empenta imaginativa. D'altra banda, amb les seves paraules de ciutadà exemplar, dona una sàvia lliçó als catalans d'aquest segle XXI, massa sovint ancorats en el recel i en la incertesa". (De l'epíleg de Jordi Pàmias)
