La influéncia de Harold Pinter ha estat determinant en la dramatúrgia catalana de les últimes décades. Vint-i-cinc anys d'evolució creativa separen els textos que presentem en aquest volum;amb tot, l'esséncia de la poética el.líptica i alhora compromesa del premi Nobel es manté incólume en tots dos. Si Vells temps (1971) presenta el conflicte que provoca en un matrimoni la visita d'una antiga amiga, Cendres a les cendres (1996) parteix del diáleg entre un home i una dona al voltant d'un antic amant. Es tracta de dues peces sobre la memória líriques i melancóliques, que destilòlen una gran dosi del misteri pinteriá.
