Alcidamant d'Elea definia el pensament com «una máquina per assetjar la llei i l'hábit, els reis hereditaris i l'Estat». Fidel a aquest designi radical, com si d'un presocrátic postmodern es tractés, l'autor de Submarins de butxaca, amb una llengua esmolada que no retrocedeix ni davant l'autoparódia, s'encarrega de posar en qüestió algunes de les principals facetes (sociopolítiques, morals, artístiques, epistemológiques i religioses) del sentit comú contemporani. Un llibre insolent i intempestiu, amb un ácid sentit de l'humor a cavall entre l'absurd i la tragédia, que entronca amb la tradició dels grans aforistes centreeuropeus com Lichtenberg, Kraus, Canetti o Lec.
