En Rauc era la granota més feliç del món. Reia quan se submergia i arribava al fons del llac. Somreia quan aterrava sobre les potes després d'un salt mortal. I cridava «Visca!» cada vegada que aconseguia saltar d'una fulla de nenúfar a una altra. Fins al matí que va ensopegar amb la cigonya...
