En Néstor i el seu fill passen un matí al zoo de Barcelona. El pare hi va a contracor. El zoo és l'últim lloc on voldria anar. En Néstor és un home ferit per una pérdua que el manté allunyat del món i dels amics, parapetat en el seu dolor i en les seves il·lusóries esperances. Contra tot pronóstic, la solitud del zoo en un matí plujós, la visió dels animals engabiats, l'atmosfera intemporal del lloc, aniran embolcallant-lo i arrecerant-lo, com un imprevist refugi on l'espera el seu passat i, sobretot, el record de la Júlia. La sang ferida ens parla de l'amor i del dolor, de la veritat que respira, intacta, dins l'engany, de com la fidelitat a un mateix i als propis sentiments pot tornar a fer vibrar el món que créiem perdut per sempre.
