Es la história que va voler escriure Maria-Antónia Oliver després de conéixer na Joana. Com també va voler que fos en veu de na Joana, i no de qui escrivia, que ens fos contada;amb el seu propi llenguatge, la seva manera d'explicar-se, els seus dubtes, contradiccions, moments de felicitat i moments de miséria, amb la seva própia por i la seva indignació, amb les coses que va voler contar i les que va amagar, amb la ingenuïtat, la seviesa, la racionalitat i la passió amb qué ella s'exterioritzava.
