Escriure poesia és com posar fites maldestres al trajecte final cap a la mort... la perspectiva és crua, rebel i descreguda. Es una réplica al mirall de la vida, on hi ha massa escribes per inventar els déus i els dimonis. No pretenc passar comptes amb ningú sinó constatar que, potser no som el que volíem ser... que l'ánima está marcada amb un tampó que diu: vist per senténcia i que cal reinventar-la amb la paraula.
